EL RETORN DELS PUTXINEL-LIS
  
 








(Repertori clàssic) 

Sebastià Vergés i Martínez pertany a la tercera generació d'aquesta cèlebre nissaga de titellaires i, ens ofereix un espectacle únic i singular que ens retorna als orígens de l'Escola Titellaire Catalana del segle XIX. 

Aquest és un autèntic espectacle de titelles tradicionals catalans, que recupera la puresa i l’estètica més clàssica i genuïna.

És un viatge en el temps que ens portarà al modernisme, més de cent anys enrere i que ens farà retrobar amb aquells titelles entranyables, gairebé oblidats en el temps.

Els Quatre Gats (4 Gats) és un local modernista barceloní on molts dels intel·lectuals de finals del segle XIX i les primeries del segle XX (Rusiñol, Casas, Utrillo, Picasso, entre altres) es reunien i on es feien regularment funcions de titelles per a tots els públics. Hi van actuar titellaires cèlebres, com Juli Pi, Didó i Titelles Sebastià Vergés.

La família Vergés ha conservat en el seu repertori durant tres generacions aquelles obres i també aquells titelles centenaris que ara ja són peces de museu i que van actuar durant molts anys a Els Quatre Gats, abans i després de la Guerra Civil.

Aquesta obra té dos actes. El primer ens presenta les lluites de dos criats per tal d’aconseguir el favor del seu amo. El segon acte ens mostra les trifulgues d’en Perico Titella i el dimoni Banyeta, personatges fonamentals en les obres dels titelles clàssics catalans.

Tota la música de l’espectacle és una recuperació a partir de les partitures del llibre El Titella pròdig, de Santiago Rusiñol.

S’ha recuperat també el famós Ball del Tururut, que és una dansa molt antiga amb  quatre arlequins que ballen fent sonar els picarols i donant-se cops de cap al ritme de la música. Pels seus moviments ens podrien recordar lleugerament els tradicionals bastoners, i és precisament amb aquesta dansa que clou l’espectacle, tal com feien tots els titellaires clàssics catalans dels segles XIX i XX.

Aquest espectacle, en diferents versions, s’ha presentat amb un gran èxit a nombrosos festivals internacionals de titelles d’arreu.

cliqueu:

 

 

 

   

Durada: 55 minuts
Muntatge: 120 minuts
Desmuntatge: 60 minuts
Autor: Sebastià Vergés
Manipulació: Montserrat Albalate i Sebastià Vergés
Escenografia: Titelles Vergés, Zongo, Núria Mestre i Joan Salvador
Música: Joan Moliné
Vestuari: Montserrat Albalate
Idioma: L'obra es pot representar en Català o Castellà

___________________________________________________________

CONTRACTACIÓ: a través del seu agent habitual  

INFORMACIÓ:

Telèfons: 93 8110740 -  608891821
titellesverges@telefonica.net

OPINIONS DEL PÚBLIC:

23/09/2010 - Tomas Pinel Lopez
pinel.tomas@gmail.com
Les estoy muy agradecido por que han hecho disfrutar en Esplugues  y en el museo Picasso a mis hijos al igual que a mi hace ya 40 años. Moltes Gràcies!

21/05/2007 - Anònim
.
Actuació a LA PUNTUAL el dia 21-5-2007 Texte del blog: AMB ELS NENS I ALTRES COSES. Ahir diumenge vam sortir a fer un volt. Com sempre últimament, no vaig recordar-me d'agafar la càmera de fer fotografies. Anàvem a una mostra d'entitats al carrer de Girona, un passeig des de casa. Quan vam arribar anunciaven titelles i, és clar, ens hi vam quedar. Els nens mirant el rellotge cada dos per tres. 'Quant falta?'. L'un amb el meu rellotge, l'altra amb el de la Neni. 'Quan la busca gran arribi al 6, començaran'. Torna a mirar el rellotge, torna a preguntar. I, per fi, arriba l'hora i comencen. Companyia Titelles Sebastià Vergés, un segle d'història. Va començar l'avi i ara és la tercera generació que s'hi dedica. Em va agradar molt. Abans de començar ens van explicar què eren els titelles catalans, de fusta, tres dits per al cap, tenen espatlles cosa que els dóna més cos. Els d'ahir eren centenaris. Van representar l'obra “El retorn dels putxinel•lis d’en Rusiñol”. L'amo, el Panxito era el cuiner, el Manel el criat dolent, la Cristeta tenia cabell natural, el dimoni Banyeta, l'autoritat 'hablando en castellano'... I expressions divertides com 'currim curram' o 'mare meva de la berruga!'. Tots en vam gaudir molt. Els grans més que els petits, perquè nosaltres vèiem l'obra i vèiem els nens com cridaven per avisar en Panxito i els altres de tot el que passava. I com reien quan pegaven als dolents amb el garrot!. Una amiga em va escriure una vegada 'En algun lloc vaig llegir una vegada que "la infancia es un lugar sin tiempo donde los minutos y las horas pasan dulcemente...". Realment és així, perquè en aquesta el temps és eternitat i tot es viu intensament'.

     

 

 
Idiomes
Error al grabar un mensaje: mysql_error