PRIMERA ETAPA


Sebastià Vergés i Prats (1900-1974) comença les activitats artístiques l'any 1910, actuant amb l'ajut de la seva familia i arribant a ser un dels titellaires més reconeguts de Catalunya.


L'any 1960 s'accidenta i ha de caminar amb l'ajut d'un bastó, la qual cosa no li permetrà tornar a fer titelles.


L'any 1961 agafa la codirecció el seu fill Sebastià Vergés i Cadena (II) que amb l'oncle Antoni Vergés i Prats fan un treball continuista però. Però per diverses raons la companyia artística entra en decadència.


L'any 1965 Sebastià Vergés Martínez (III) net del fundador, amb només 7 anys entra a la companyia com aprenent.


L'any 1973 l'Institut del Teatre ret homenatge a Sebastià Vergés i Prats (I) per la seva trajectoria professional.


Aquest any debuta professionalment el seu net Sebastià Vergés i Martínez (III) a la Cooperativa Sant Antoni de Sant Vicenç dels Horts, ho fa en català, amb veus naturals i el seu pare li fa d'ajudant.


L'any 1974 mor Sebastià Vergés i Prats (I) fundador de la companyia artística no té garantida la continuitat de la companyia, doncs l'oncle Antoni Vergés i Prats ja està jubilat i Sebastià Vergés i Cadena (II) treballa de fuster modelista, un ofici en aquell moment molt qualificat.


SEGONA ETAPA : REFUNDACIÓ I RENAIXEMENT DE LA COMPANYIA


Sebastià Vergés i Martínez (III) (1958), net del fundador, vol reempendre amb força les activitats artístiques i inicia una nova etapa de refundació i renovació, per això mobilitza a tota la família que li fa costat.


L'any 1975, es prepara i s'examina al Teatre Espanyol de Barcelona obtenint el carnet oficial de “Artista de Circo y Variedades” i amb l'ajut de la seva mare es posa al davant de la nova companyia. Actualitza els guions, renova els titelles, construeix amb el seu pare uns nous teatres més funcionals, també canvia l'obsoleta llengüeta per la modulació de veus naturals amb equips de so i micròfons de qualitat.


Sebastià Vergés i Martínez (III) és qui aporta les idees més novedoses i de fet, qui n'assumeix la direcció i empeny la renovació de la companyia artística, ajudat pels seus pares que sempre li fan costat.


La nova companyia artística passa dir-se de manera habitual Putxinel·lis Vergés i més tard Titelles Vergés.


Sebastià Vergés Martínez (III) recupera personalment tots els contactes perduts amb els programadors i les agències d'espectacles.


L'any 1975 intensifica personalment els contactes amb la Diputació de Barcelona, iniciats per ell al 1973 i és l'unic interlocutor de la companyia en la donació de 6 titelles per a la creació del fons del Departament de Titelles i Marionetes de l'Institut del Teatre de Barcelona.


Sebastià Vergés i Martínez (III) partipa en moltes reunions de titellaires a l'Associació Amics dels Titelles i més tard a l'UNIMA Catalunya (Unió Internacional de la Marioneta).


Tots aquests esforços fets per Sebastià Vergés i Martínez (III) aviat donen fruit i la companyia Titelles Vergés multiplica la seva contractació i treballa amb intensitat per tota Catalunya, arribant a tenir tres formacions amb diferents membres de la família.


Sebastià Vergés i Martínez (III) l'any 1984, recupera amb èxit l'obra clàssica 'Festa Major o la Murga dels ben fets' que s'estrena al Teatre Romea de Barcelona, dins del VI Festival Internacional de Titelles de Barcelona. Degut a la complexitat de l'obra, a més de la seva dona hi participen com ajudants els seus pares i els seus germans.


L'any 1986 Sebastià Vergés i Martínez (III) funda amb el seu germà Jaume i amb les seves respectives parelles la companyia de titelles i pallassos Tururut, la cosa no dura gaire i a principis de 1987 els dos germans decideixen separar-se definitivament. Llavors Jaume Vergés i la Montse Eiras passen a dirigir la companyia de titelles i pallassos Tururut.


Sebastià Vergés i Martínez (III), l'any 1988 funda amb Montserrat Albalate la companyia d'espectacles infantils Arlequí-Vergés. Alhora però, segueix actuant i dirigint Titelles Vergés.


Durant la dècada dels vuitanta i la primera meitat dels noranta, resseguint les passes de l'avi, actua amb regularitat al Poble Espanyol de Barcelona i al Turó Parc.

L'any 1994 el seu pare Sebastià Vergés i Cadena (II) es jubila del seu treball habitual (conserje de Poliesportiu) i per raons d'edat va deixant tot el relacionat amb els titelles, per aquest motiu la direcció i la representació de Titelles Vergés recau exclusivament en el seu fill gran Sebastià Vergés i Martínez (III).


TERCERA ETAPA - RENOVACIÓ DE LA COMPANYIA


A partir de l'any 1995 Sebastià Vergés i Martínez reorienta la companyia i comença a treballar en un altre circuit: fundacions, xarxes culturals, programadors de events, temporades teatrals, mostres de teatre, campanyes pedagògiques, festivals internacionals de titelles, fires de teatre...


La companyia que ja s'ha traslladat a Sitges inicia una nova etapa artística especialitzada en els titelles de qualitat en un doble vessant: crea noves produccions i alhora recupera obres antigues quasi oblidades en el temps.


L'any 1997, Sebastià Vergés Martínez (III) en els actes del centenari del local modernista Els Quatre Gats, recrea amb la seva dona i el seu pare l'obra clàssica: 'Panxito cuiner i les angúnies d'en Banyeta'; actua per a tota la professió i obté un reconeixement general.

L'any 1998, Sebastià Vergés Martínez (III) al 25è aniversari del Festival de Teatre Visual i de Titelles de Barcelona, recrea amb l'ajut de la seva dona i els seus pares  l'obra clàssica: 'L'enderrocament de l'infern', al Teatre Nacional de Catalunya, amb un gran èxit.

L'any 1999, Sebastià Vergés Martínez (III) recrea amb l'ajut de la seva dona i els seus pares l'obra 'Els Pastorets, fum, fum, fum' amb més de 30 titelles i 8 decorats de l'escenògraf Joan Salvador, amb un gran èxit.

Sebastià Vergés i Martínez (III) és el membre més inquiet de l'última generació. Ha realitzat treballs de manipulació d'objectes i ninots en publicitat, en anuncis de televisió (Spot “Bebé querido” de Muñecas Famosa) i el doblatge de pel·lícules (“Annie”); a més de titellaire, és pallasso i ventríloc.

Després del reconeixement obtingut, fa noves produccions i versions actuals de contes clàssics i dóna una nova dimensió al titella tradicional català, que estava encasellat durant moltes dècades en uns mateixos personatges i guions, amb el qual obre un nou horitzó i una nova perspectiva per als titelles tradicionals catalans.

Sebastià Vergés i Martínez (III) dissenya i construeix , un innovador castellet panoràmic, de dimensions i altura variable, adaptable segons el muntatge i amb un gran balcó, que augmenta la visibilitat lateral.

Sebastià Vergés i Martínez (III) innova el titella català, construint un titella en fibra de vidre que té mecanismes per fer moure la boca i els ulls, amb una sola mà, representant un avenç important.

L'any 2010 Sebastià Vergés i Martínez (III) organitza i celebra els cent anys de l'inici de la nissaga Vergés (1910 - 2010) i per això convida a tothom que en un moment o un altre hagi participat dins de la companyia artística.


Al Centenari de Titelles Vergés s'hi fan varies exposicions de titelles, actuacions, reportatges i actes on hi van participar sempre la Montserrat Albalte, el Sebastià Vergés Martínez i el seu pare. En alguna ocasió també s'hi va afegeir el seu germà Jaume o el seu oncle Martí Vergés i Cadena. El Centenari de Titelles Vergés va anar de l'abril de 2010 fins l'abril de 2011 i van ser actes de celebració oberts a tothom i especialment a tots els titellaires.


Des de 1995 Sebastià Vergés i Martínez dirigeix la companyia conjuntament amb Montserrat Albalate, i durant aquests anys recupera obres antigues i han creat nous muntatges:


1995

L'Invent del Professor Ximplet

1996

La Laia i l'avi Vicenç

1997

Panxito cuiner i les angúnies d'en Banyeta (recreació)

1998

L'enderrocament de l'infern (recreació)

1999

Els Pastorets fum, fum, fum

2000

Nadales i Caga-tió

2001

Les vacances dels 3 porquets

2002

La maquina dels caramels

2003

Ara ve Nadal!

2004

La Castanyera

Contes de Nadal

2008

Hansel i Gretel

Els Pastorets de cartró

2009

El restaurant d'en Titella

La Llegenda de San Jordi

2010

El retorn dels putxinel·lis (recreació)

El titella pròdig (recreació)

La Caputxeta vermella

2011

Pinotxo, el nen de fusta

2012

Els 3 porquets

2013

El Fantàstic Màgic d'Oz

2014

En Pere sense por

Els Titelles Modernistes (recreació)

En Guinyol a la Girona Napoleònica

Les illes Formigues

2015

Les aventures de l'Agustinet

El far de Sant Sebastià

2016

El rescat de la Siseta

Les aventures d'en Cu-cut

2017

El drac de Banyoles

L'Agustinet i en Pepitu Campanar



Sebastià Vergés Martínez (III) ha participat a nombroses mostres i festivals internacionals de titelles, en què ha obtingut un gran èxit i un reconeixement general.

La formació titellaire de Sebastià Vergés Martínez és molt sòlida doncs ha estat deixeble de quatre dels més importants titellaires clàssics catalans; ha recollit els coneixements de la tradició i els ha actualitzat fent-los vigents; es pot dir que és el continuador de Juli Pi i l'hereu del seu llegat.

Sebastià Vergés Martínez treballa per la preservació del Putxinel-li Català i per què l'Art del Teatre de Titelles Català tingui el reconeixement i el suport de les institucions i assoleixi el prestigi que es mereix.


 

 
 
Idiomes
Español Català Català Español Català Español Español Català Català Español Català Español